Res no és mesquí

Joan Salvat-Papasseit (1894 - 1924)

A Josep Obiols

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.


Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.


Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.


Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
- Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

De L'irradiador del port i les gavines (1921)

Nada es mezquino
ni salvajes las horas,
ni oscura la ventura de la noche.
Y el rocío es tan claro
que el sol sale y hechiza,
anheloso del baño:
y todo lo que existe se refleja en su espejo.


Nada es mezquino,
sino que todo es rico, como el vino y la rosada mejilla.
Y ríen siempre las olas del mar.
Primavera de invierno - Primavera de verano.
Y todo es primavera:
y toda hoja, eternamente verde.


Nada es mezquino,
porque los días no pasan;
y no llega la muerte, aunque la hayas llamado.
Y si es que la has llamado, te disimula un hoyo,
porque necesitáis morir para nacer de nuevo.
Y nunca somos llanto,
sino fina sonrisa
esparcida cual gajos de naranja.


Nada es mezquino,
porque una canción canta en cada cosa.
- Hoy, mañana y ayer
se deshojará una rosa:
y vendrá leche al seno de la virgen más joven.

Nada es mezquino